dijous, 24 de març de 2016

La paraula justa

Aquest hivern he escrit un relat que ha estat guanyador del 16è Premi de Relats Curts - Relats en Femení: http://premirelatsenfemeni.cat/?p=1154

Us n'avanço un fragment. Si el voleu llegir sencer, el trobareu aquí: http://premirelatsenfemeni.cat/?page_id=11

La paraula justa

Les nits d’hivern, mentre és al llit, sovint el pensa, a l’altre cap del món, a Minnesota, envoltat de neu, i sent que el fred viatja pel fil invisible que sempre els ha unit i li congela les extremitats, que de tan balbes ha de moure amunt i avall per tornar a sentir. A vegades té por que el fil es tensi massa i s’acabi trencant i llavors no es belluga gens i l’habitació, a les fosques, es queda quieta i en silenci. Però això és només de nit, és clar, que quan hi ha llum la Maria recorda com n’és de feliç ell a la terra dels deu mil llacs. És aigua, el seu germà, sempre ho ha estat, i en aquesta terra seca i erma es pansiria. Vés si calia anar tan lluny per formar una família, repeteix avui la mare, quan ell no la sent, i la Maria es pregunta, no per primera vegada, si potser preferiria que fos ella, la no casada, la no reproduïda, qui visqués lluny. I es pregunta, per primer cop, ara, quan va començar a permetre que tot allò que no és la definís.