dijous, 18 de febrer de 2016

Kintsugi

T'has trencat tantes vegades i tantes vegades has provat d'enganxar els bocins, cada cop més minúsculs, mirant de fer-los encaixar... Intentant que no se't veiessin les costures, no semblar trencada, apedaçada. Reconstruir el somriure perenne, els ulls plens de llum. Sempre dempeus, mai vinclada, torçada, de genolls, vençuda.
I avui, una paraula: kintsugi. No t'ho havia dit mai ningú que també podies ser bonica així. Fins i tot més. Que podies estimar totes les teves cicatrius, banyar-les en or. Les blanques i primes com un fil estret. Les rosades i amples, com un camí sinuós, ple de giragonses. Les visibles i les invisibles. Les que et recorren la pell, la carn, l'ànima. 
Kintsugi. Kintsukuroi.