dijous, 28 d’abril de 2016

També sóc jo

També sóc jo,
ple de llum i de foscor, tan minúscul
que faig por.
També sóc jo.

També sóc jo (Joan Dausà)

Estreno feina, estreno pors. Cares noves, noms nous, que es barregen i es confonen. Somriures un xic forçats, frases gastades que es pensen i, a vegades, es diuen en veu alta. Jo, tímida un altre cop, amb ganes d'agradar i que m'agradin. El sac d'incerteses, de preguntes mudes, carregat a l'esquena. Humil, fràgil de nou.
Estreno barri. Faig passejades, exploro els carrers, busco el sol que em defuig tot el matí, al despatx. Entomo el fred, el vent i la pluja, mentre els companys de feina es tanquen als bars, canviant una peixera gran per una altra de més petita i sorollosa. Lleig, el barri: oficines, edificis que semblen abandonats, carrers solitaris. Un desert d'asfalt. El tanatori de Sancho d'Àvila a quatre passes: l'espectacle de la mort a tocar. Gent que s'abraça i plora al carrer, que amaga els ulls i la pena rere ulleres fosques. Gent serena, gent sense consol. I entre la gent, jo, una intrusa que fa camí amb la poma o l'entrepà de formatge a les mans; una estranya que s'obre pas, que no canvia de vorera, que no furga en el dolor, però tampoc no aparta la mirada. Una turista, gairebé. Almenys avui, almenys encara. 


1 comentari:

  1. També sóc jo, però em sembla que no faig por...M'agrada el Joan Dausà!
    Veig que estrenes moltes coses, tu has de valorar si n'hi ha més de positives o no, perquè això del tanatori a la vista...
    Bon dia, Eva.

    ResponElimina