dijous, 18 de febrer de 2016

Kintsugi

T'has trencat tantes vegades i tantes vegades has provat d'enganxar els bocins, cada cop més minúsculs, mirant de fer-los encaixar... Intentant que no se't veiessin les costures, no semblar trencada, apedaçada. Reconstruir el somriure perenne, els ulls plens de llum. Sempre dempeus, mai vinclada, torçada, de genolls, vençuda.
I avui, una paraula: kintsugi. No t'ho havia dit mai ningú que també podies ser bonica així. Fins i tot més. Que podies estimar totes les teves cicatrius, banyar-les en or. Les blanques i primes com un fil estret. Les rosades i amples, com un camí sinuós, ple de giragonses. Les visibles i les invisibles. Les que et recorren la pell, la carn, l'ànima. 
Kintsugi. Kintsukuroi. 






2 comentaris:

  1. Realment una preciosa metàfora de la vida, sovint feta de retalls apedaçats...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser,

      Sovint ens obsessionem amb la perfecció, que no existeix, quan la imperfecció, molt més real, també és bonica. Té més valor alçar-se cada vegada que no caure mai...

      Bon cap de setmana!

      Eva

      Elimina