divendres, 28 d’agost de 2015

La dona difícil

El Marc li regala un llibre, Una dona difícil. I l’Àgata no gosa dir-li que ja l’ha llegit i que li va agradar molt. Que aquest cop li ha encertat l’obra, però no el moment. Quantes vegades ha estat a la inversa? Després li ve un pensament fosc com un núvol de tempesta: que ell té sempre segones intencions i que el present no és només un present, que és la seva manera de dir-li com la troba de complicada, com de fàcil podria ser tot si ella ho volgués, només que ella fos tal com el Marc desitja, tal com espera. Tal com creu que mereix. L’Àgata té la certesa que, vagi on vagi, sentirà que ell ja hi ha estat abans, però pensa que, si ho volgués, podria redescobrir els paisatges en els ulls d’ella. I es pregunta, també, per què el Marc no pot estimar els seus dubtes honestos com ella estima les seves falses certeses.


dissabte, 15 d’agost de 2015

Amb vent de fons

Tenim sort a l'illa. Malgrat el fred i la pluja. Malgrat el vent que no és el meu vent, encara que bufi del nord, encara que xiuli pels racons i em fuetegi el rostre, insolent. No és el meu vent, no, ni jo sóc seva i no pot provar d'empentar-me pendent avall, joganer, ni pessigar-me les ferides obertes amb els dits esmolats.
Tenim sort a l'illa. Malgrat els dies eterns i les nits curtes i plenes de llum, carregades de núvols que tapen el firmament. La son arriba puntual cada vespre a la nostra casa amb rodes, al nostre refugi petit i calent.
Tenim sort a l'illa. Malgrat tots els malgrats. Amb les nafres a mig tancar i les muntanyes que no sagnen o no encara (els camps de lava són freds ja i curulls de molsa). L'aigua que raja, que esquerda les muntanyes i les esventra, desbocada. L'aigua als blocs de gel que van a parar al mar. L'aigua als glaciars, immòbil, el gest congelat. L'aigua estancada. Els autobusos que vessen turistes sorollosos. El silenci. Els verds, els marrons, els blaus. La neu d'un blanc immaculat. Les platges de sorra negra on no ens banyarem. Les fotos on sortiré, seriosa o riallera, amb el vent de fons, intrús.