dimecres, 18 de novembre de 2015

Mentrestant viurem

- Un jour nous allons tous mourir.
- Oui, mais tous les autres jours, nous allons vivre!

(Charles M. Schulz)

Morirem sí, un dia. I ja no serem tu, jo o nosaltres. Serem les cendres que les mans amigues colgaran al peu d'un arbre, que suraran al mar o que s'endurà el vent. Serem la pluja fina, imperceptible, que cau sense descans i amara el camps. El pensament, petit o gran, que viatja al cor de les persones estimades, amunt i avall, sense descans, mentre ens recordin. 
Morirem, sí. Però mentrestant viurem. I ens estimarem, a poc a poc, amb tendresa, com si tinguessim tot el temps a les mans. Amb fúria, també, salvatges, com si el món s'acabés demà. Nedarem nues i tocarem el fons de l'oceà amb la punta dels dits arrugats o romandrem a la platja, vestides, i mullarem tan sols els peus petits en l'aigua gelada, porugues. Plorarem com criatures, riurem com adolescents. Farem la migdiada, mandroses, una tarda calorosa de diumenge o correrem sota la tempesta que hauran sembrat altres mans, en nom nostre o d'algun déu.
Morirem, sí, un dia, però tots els altres no. Tots els altres dies viurem.


1 comentari:

  1. Tens raó, però mentre no arribi el dia , intentarem gaudir el màxim de la vida...
    Bon vespre.

    ResponElimina