diumenge, 4 d’octubre de 2015

No morim, ens maten

Sóc independista, de sempre, d'ençà que tinc memòria. Pública, ara que el tema és d'actualitat. Privada, durant anys, quan només era un somni, una quimera. Però, com deia algú, espero deixar de ser-ho aviat, que no calgui. I ja ho sabem que Ítaca és lluny, que el camí serà difícil però bonic i que cal gaudir-ne, però tenim pressa. Deixaré de ser independentista, doncs. Però em temo que feminista ho seré per sempre més. 
Feminista, quan l'amic em parli d'aquella noia "fresca" que estiuejava al seu mateix carrer quan era adolescent, i jo sigui conscient que suavitza l'adjectiu per mi i que, amb els col·legues d'aleshores, feia servir la paraula amb quatre lletres. Puta, sí. Puta, ella, però tots els nois amb qui s'ho passava bé devien ser uns mascles, uns campions, és clar. 
Feminista, mentre les amigues i conegudes comenten que han fet sort, que el marit/parella de torn les ajuda molt, a casa i amb les criatures. Ajudar, no compartir, que vol dir que la responsabilitat és teva però que ells, generosos i magnànims, s'arremanguen de tant en tant i et donen un cop de mà.
Feminista, mentre a l'empresa privada elles cobrin menys que ells per la mateixa feina. O a l'Administració pública, mentre elles continuïn sent majoria, en línies generals, però minoria, encara, en els càrrecs directius i de confiança. Feminista quan, fa quatre dies, la presidenta del Cercle d'Empresaris de Madrid (he dit presidenta, sí) deia que preferia no contractar dones d'entre 25 i 45 anys perquè si es quedaven prenyades era un problema.
Feminista, perquè diuen que morim, però ens maten. Morim de velles, d'un atac de cor, d'un accident de cotxe, si caiem d'un penya-segat. Però no morim a mans de la nostra parella, com diu la premsa: ens maten. 30 víctimes de la violència de gènere a Espanya (5 a Catalunya) del començament d'any ençà, i la trista suma no s'atura. 
Feminista, sí. Mentre pugui respirar i alçar la veu, mentre tingui mare, àvia, germanes, nebodes, amigues, dones per defensar, fins al darrer alè. Mentre calgui.


4 comentaris:

  1. Totalment d'acord, jo també sóc independentista i no me n'amago, malgrat veig gent que encara ho fa...
    En quan a feminista jo, com a mestra, a la feina, mai he estat discriminada, però penso que deu ser de les poques feines...Totes les altres coses que dius, les signo!
    Petonets.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Saps quan s’arreglarà això de contractar homes o dones per problema de maternitat? Quan la baixa per paternitat es pugui gestionar com a suècia.

    ResponElimina