diumenge, 6 de setembre de 2015

Absència

L'abisme a la línia breu de les parpelles
quan l'amic recita un poema
que no parla d'absència
que és absència

I Déu en algun lloc
Sònia Moll

L'amiga ens regala versos, un altre vespre, regats de pluja, que parlen de malalties i comiats, d'absència i de dolor. De la memòria que fuig, esquerpa, i dels camins, reals i imaginaris, que construïm per retrobar-la. Per recordar. Som allò que recordem, diuen. 
Potser no són versos alegres, que ella diu sovint que escriu trist, però són plens de vida. Són vida ara que les onades ens duen mort. Ara que la mort, impúdica, és un infant de bocaterrosa, en una platja qualsevol. Ara que voldríem mirar a una altra banda, com hem fet sempre, i no podem, perquè els ulls han vist, ja, i els ulls recorden.




1 comentari:

  1. És veritat, no són versos alegres però cadascú quan escriu reflecteix les emocions que viu el seu cor, siguin tristes o alegres...Hi ha situacions difícils d'oblidar, encara que ens hi esforcem.
    Petonets.

    ResponElimina