dissabte, 15 d’agost de 2015

Amb vent de fons

Tenim sort a l'illa. Malgrat el fred i la pluja. Malgrat el vent que no és el meu vent, encara que bufi del nord, encara que xiuli pels racons i em fuetegi el rostre, insolent. No és el meu vent, no, ni jo sóc seva i no pot provar d'empentar-me pendent avall, joganer, ni pessigar-me les ferides obertes amb els dits esmolats.
Tenim sort a l'illa. Malgrat els dies eterns i les nits curtes i plenes de llum, carregades de núvols que tapen el firmament. La son arriba puntual cada vespre a la nostra casa amb rodes, al nostre refugi petit i calent.
Tenim sort a l'illa. Malgrat tots els malgrats. Amb les nafres a mig tancar i les muntanyes que no sagnen o no encara (els camps de lava són freds ja i curulls de molsa). L'aigua que raja, que esquerda les muntanyes i les esventra, desbocada. L'aigua als blocs de gel que van a parar al mar. L'aigua als glaciars, immòbil, el gest congelat. L'aigua estancada. Els autobusos que vessen turistes sorollosos. El silenci. Els verds, els marrons, els blaus. La neu d'un blanc immaculat. Les platges de sorra negra on no ens banyarem. Les fotos on sortiré, seriosa o riallera, amb el vent de fons, intrús.


3 comentaris:

  1. No sé quina illa deu ser, però si el vent bufa del nord i no és el teu (tramuntana)...Suposo que feu ruta amb caravana, per la casa amb rodes!
    Llàstima que els autobusos de turistes, de tant en tant, trenquen el silenci dels colors...Deixa que el vent es coli a les fotos i et despentini!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, l'illa és Islàndia. Preciosa, malgrat el vent, la pluja i el fred! I el viatge l'he fet en furgoneta (no en caravana, ja m'hauria agradat!). Tota una aventura...
      Una abraçada,
      Eva

      Elimina
  2. Què us passa a tots aquest any amb Islàndia? conec un munt de gent que hi ha anat aquest any, i anys anteriors és com si ningú la conegués.

    ResponElimina