dissabte, 4 de juliol de 2015

L'illa

Si has de fugir, que sigui nord enllà, penses sempre. On habiten la pluja, el vent, el fred. Al sud no, que amb l'escalfor s'hi està bé i tot i tothom voldria acompanyar-t'hi. No seria una fugida, aleshores. I no és això el que vols, no ho és. Vols aparcar-ho tot, aquí i ara. I, quan tornis, reprendre el camí en aquest punt exacte, com qui enfila l'agulla i comença a sargir. El paisatge serà el mateix, però tu tota una altra: més alta, més forta, més buida.
L'illa, doncs. I el vent, la pluja, el fred. El vent fuetejant-te el rostre, insolent, amo i senyor. I tu sense pedres a les butxaques. La pluja, que pica i repica, de nit, al sostre de la furgoneta, que et vetlla el son. El fred que mossega, cruel, dins i fora.


1 comentari:

  1. Si jo hagués de fugir triaria el nord, amb el fred, el vent i la pluja, perquè en la lluita contra els virus que poden atacar l'amor, el fred els destrueix...
    Bon diumenge.

    ResponElimina