divendres, 3 d’abril de 2015

Ofrena

Algú una vegada va dir.
I tu vas tornar a mostrar les mans obertes,
Això ho has fet tu? Aquest desastre?
Sí, l'he fet jo i aquí te'l porto

(I Déu en algun lloc, Sònia Moll)

Escric el camí. No a poc a poc, com diu la cançó, sinó amb passes curtes i apressades. A voltes arrenco a córrer. A voltes m'aturo. Reculo sovint. Camino en cercles. Em perdo i em retrobo cent vegades. M'odio i m'accepto mil vegades més. És ben meu, aquest desastre, doncs, i te'l porto. Te'n faig ofrena amb les mans obertes. Amb les mans buides i plenes. Te'l dono. Em dono. Tota jo, amb la pell esgarrinxada, carn crua i vermella. Aquest sac d'ossos maldestre i insomne. Aquest manyoc de nervis i de dubtes. Aquesta ànima plena de nusos. Aquest jo despullat i petit.
L'he fet jo, aquest desastre. És ben meu. Sóc jo. I aquí te'l porto, perquè l'estimis o el rebutgis. Perquè abaixis la mirada o somriguis amb tendresa. Perquè el jutgis, el condemnis o l'absolguis. Perquè el miris.




1 comentari:

  1. A mi m'encantaria que algú em donés aquest desastre que les mans protegeixen,
    amb tanta delicadesa...
    Bon vespre.

    ResponElimina