diumenge, 11 de gener de 2015

Com un riu (principi de conte)

Corre, Nil, vine! Vols sentir com es mou la nena?, li pregunta la mare i sense esperar que respongui li agafa la mà, petita i un xic enganxosa, entre les seves, suaus i grans però de dits llargs, i la col·loca damunt el ventre. El ventre inflat com una síndria madura, pensa ell, amb aquest borrissol negre i fi que li fa pessigolles al palmell. Aquest ventre calent, que sembla que bategui, si hi recolza l’orella, com si algú tustés fluix a la porta. Potser és la nena, que s’avorreix i ja vol sortir.
Estàs content de tenir una germaneta?, li pregunta el pare tot sovint. I a ell se li escapa un sí fluix entre les dents, com un sospir gairebé. Però té un neguit dins que no el deixa parar quiet i a l’escola s’enrabia fàcilment i sovint crida i mossega els companys. I aleshores la senyoreta està trista i els pares també i alguna nit en Nil somia que és un riu i vessa per tot arreu. Al matí la mare no diu res, però ha de canviar els llençols i el pijama i comprar una funda de plàstic per al matalàs.


4 comentaris:

  1. Penso que és ben normal el que li passa al Nil, acostumat a que totes les carantonyes siguin per a ell, ara pensa que les haurà de compartir amb la germaneta i això no li fa massa gràcia. D'altra banda jo diria que també li deu fer una mica d'il·lusió, suposo que té un garbuix de sentiments contradictoris...
    Potser canviarà d'actitud quan vegi la carona de la germaneta, o quan aquesta li faci el primer somriure...
    Segur que després, n'estarà orgullós.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, el conte continua o sigui que tot pot ser!!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Que mono aquest conte, Eva! Vull veure com acaba!!
    Una abraçada,
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, guapa! M'alegro que t'agradi. Quan el tingui enllestit, el penjo sencer...

      Elimina