dimarts, 18 de novembre de 2014

La dona de la teva vida

I ella em diu, un dissabte al vespre, amb el gust de la cervesa encara als llavis, que té ganes d’enamorar-se. I jo ric, que l’alcohol és una escala que ens duu amunt amunt, mentre saltem els graons de quatre en quatre. Vull conèixer la dona de la meva vida, diu després. I jo torno a riure, que la música és un trampolí que ens enlaira amunt amunt, mentre girem i girem, una vegada i una altra. 
Ja la coneixes, la dona de la teva vida, responc llavors. Has d’aprendre a acceptar-te, la part lluminosa i la fosca, la cara i la creu. Has de treballar-la, la felicitat, amb les dues mans, amb els braços i les cames, amb el tot el cos, amb l’ànima sencera. I llavors, només llavors, busca algú amb qui compartir que, compartides, les penes es fan minses. Compartida, la felicitat és multiplica.
La dona de la teva vida ets tu! Estima't.


dijous, 6 de novembre de 2014

Pols i records

Tens dotze anys i estrenes habitació. Tu i la germana gran, com un tot indissoluble. Juntes a l'habitació petita, més fosca, els llits bessons a un pam l'un de l'altre. Us podríeu haver tocat amb la punta dels dits, estirades, el cap sobre el coixí, si haguéssiu allargat els braços, però mai no ho vau fer. I ara, a la cambra nova, molt més ampla i lluminosa, us separa tot un món: un escriptori enorme de fusta clara, amb vetes fosques, com estries. Una taula de persona gran, penses amb orgull, mentre seus a la cadira. I això que els peus no et toquen a terra, encara.
Immens l'escriptori, doncs. Infinita, la cambra nova. Les parets blanques folrades de llibres. De llibres de persona gran, penses amb orgull, que els altres, els de criatura, romandran per sempre a l'habitació petita i acumularan pols i records.