dijous, 30 d’octubre de 2014

Invisible

On ne voit bien qu'avec le coeur. L'essentiel est invisible pour les yeux.
Le Petit Prince

Em parles de bellesa objectiva i no t'entenc. Que si A està més bona que B i B que C, almenys de cara, que de cos és una altra cosa... Fas rànquings, classifiques, ordenes, etiquetes. M'estresses. Em parles de gent que conec i vols que la jutgi. M'ensenyes fotos de gent que no conec i me'n demanes l'opinió. I no en sé, jo. Perquè no hi entenc de bellesa freda i estàtica. Necessito moviment; sentir la veu, observar els gestos, escoltar què diuen i com ho diuen. Fer meva la gent. I després sí, després parlem de bellesa, si ho vols. Del meu concepte de bellesa. Del teu. De tantes belleses com ulls que miren.

Em dius ingènua. Em creus naïf. Però no t'envejo, jo. L'envejo a ella i d'amagat voldria robar-li els ulls que veuen llum a tot arreu. En un somriure encomanadís o en unes mans fermes. En una veu rogallosa o una pell suau. En un balcó ple de tulipes tossudes, un matí de març. Ella, que ensopega amb la bellesa a cada revolt i es perd pels camins llargs, curts, sempre sinuosos, provant d'encançar-la.  


dissabte, 11 d’octubre de 2014

Etiquetes

S'escuda rere etiquetes per justificar-se. És un home-home i així ja està tot dit i no li cal explicar res més. Que els homes-homes no ploren, no estimen, no senten, no cuiden, que no comparteixen, ni es comprometen. Que no el pots lligar curt un home-home, tothom ho sap. Que necessita una dona-dona, això sí, que plori, que estimi, que cuidi, que comparteixi, que es comprometi. Que és fàcil de lligar curt una dona-dona, tothom ho sap.

Etiquetes que són com lloses. Que duus lligades al coll, com una soga, o penjades a l'esquena, com un llast. Si ho permets. Perquè no hi ha una manera de ser home, sinó tantes com homes. No una manera de ser dona, sinó tantes com dones. I si el teu cos és teu, la teva ànima també. Potser no t'ho han dit mai, que tot és possible, que pots viure sense etiquetes, ni calaixos. Banyar-te nua al mig del mar o en un revolt del riu, per més freda que sigui l'aigua, per poc fonda que sigui la platja, per molt que les pedres esmolades et mosseguin els peus.


dijous, 2 d’octubre de 2014

Meu aquest cos meu

És meu aquest cos meu. Meu per estimar-lo. Meu per deixar que d'altres l'estimin, per compartir-lo, per oferir-lo. Meu quan el respecto, quan l'accepto tal com és. Quan el mostro. Meu quan l'amago, també, quan el rebutjo, quan el trobo lleig i poc desitjable. Quan no el vull veure reflectit al mirall. Quan el maltracto perquè no en sé més, encara. Meu quan permeto que d'altres el maltractin, perquè no n'he après prou, encara. Meu i només meu. Per gaudir-ne, per tenir-ne cura i, sobretot, per decidir.