dissabte, 19 de juliol de 2014

I Déu a tot arreu

Déu en alguna banda, deia l'amiga, just quan no miraves. Però no, Déu a cada instant, dins i fora. Déu en el dia que s'acaba, en l'estiu que comença. En la calor que t'esclafa com una mà pesada, en el fred que mossega. 
Déu en les veritats que fan mal perquè són veritat. En les mentides que fan mal perquè són mentida. Déu en les paraules dolces i en les emmetzinades, bàlsam i bastó. Déu en l'abraçada de l'amic, en el desig de l'amant, en les rialles dels nebots. Déu en el dubte i en la certesa.
Déu a tot arreu, per això no el veies.





Quan siguis vella



Que hi fa d'anar caient, si ens enduem l'amor?
(Josep Carner - La poma escollida)


Quan siguis vella, diuen elles, vindràs a casa. Com si casa meva no fos qualsevol lloc on trobi aixopluc quan bufa fort el vent. Com si no arrelés fondo, amb facilitat, a qualsevol indret amb un poc de sol i un xic d'ombra. Com si no em coneguessin, després de tants anys, l'ànima peregrina, l'esperit inquiet. 
Quan siguis vella, diuen elles, tornaràs a casa i et cuidarem. Ens cuidarem. Com la bèstia vella i cansada de llepar-se les ferides, que va a morir a la terra que l'ha vist néixer. 
Potser han sentit massa cops la cantarella de la mare del conte d'Ángeles Mastretta. El "¿quién va a ver por ti?", que recitava ahir l'amiga. El qui vetllarà per tu quan siguis fràgil? Quan et pesi la vida? Responc, sense paraules, que ja em pesa, a voltes, que ja sóc fràgil, d'altres. Que canto, fluixet, i faig fugir les pors, les penes. Que deixo anar llast, de tant en tant. Que m'alço sempre que caic. Que quan el pas del temps em vincli l'ànima i l'esquena, seré com la poma escollida, que deia el poeta, que es torna groga i vella, però encara fa perfum.







divendres, 18 de juliol de 2014

La presa

Fes veure que no passa res; ja hi estàs acostumada. Que no fa mal, que no et pesa al pit, que no batega a cada passa. Fingeix que no sents com s'obren més i més les fissures que t'esquerden les parets fines.
Aguanta, sosté, retén, en un gest inútil. Que no brolli, que no vessi, que no inundi. Que no sigui font ni rierol. Ni deu, ni mar, ni oceà.
Fes veure que no passa res. Fingeix. Alça de nou, pedra a pedra, la presa.