dimarts, 22 d’abril de 2014

El blau és un color càlid

Avui duu uns mitjons de color blau elèctric i tu et sents petita i grisa amb el teu xandall fosc. La mires de cua d'ull, mentre fa els exercicis i s'alça, es tomba, es vincla com un jonc, lleugera, com si dansés. I tu et tornes a sentir petita i grisa, i un xic maldestra també. La mires de cua d'ull, el serrell llarg que li tapa els ulls negres i les intencions. I et preguntes si podries, si voldries, si sabries estimar-la.
Et somriu, quan s'acaba la classe; un somriure lluminós. Et fa un adéu petit i fluix, amb la veu i la mà, i fuig, rabent, com un estel fugaç. El blau es fon carrer enllà i tu et preguntes si podries, si voldries, si sabries estimar-la.



diumenge, 13 d’abril de 2014

La pell fina

Tens la pell molt fina, et diu el metge aquesta tarda. Com paper de fumar, afegeix. I tu calles, que hi ha dies que les paraules no volen sortir per la boca, ni pels dits. I diu, també, que potser per això sempre tens fred. Potser per això el fred se t'esmuny pell endins, pels racons, ànima endins i més enllà. 
Una pell que és com un tel imperceptible, que es pot apartar amb la punta dels dits, com qui aparta una teranyina molesta, com qui retira els blens de cabell que li tapen el front i la mirada. I tens fred, i el fred és por al cap i a la fi. Por que la pell se't desfaci a les mans i algú et vegi les entranyes calentes, que encara bateguen. El cor, el fetge, els pulmons. Que quedin exposats els pensaments: els bonics, però també els lletjos. Exposats també els somnis: els petits, però també els grans. Que, sense la mínima protecció, s'oxidin i quedin eixuts i erms. Por que es vegin també tots els colors: els verds i els blaus que atresores, sí. Però també els grisos, i els negres. I per què no? Els vermells, secrets.
La pell fina, doncs. Com paper de fumar. Com un tel imperceptible o una teranyina molesta. I tu, que sempre tens fred. O era por? El fred se t'esmuny pell endins, pels racons, ànima endins i més enllà.