dijous, 6 de novembre de 2014

Pols i records

Tens dotze anys i estrenes habitació. Tu i la germana gran, com un tot indissoluble. Juntes a l'habitació petita, més fosca, els llits bessons a un pam l'un de l'altre. Us podríeu haver tocat amb la punta dels dits, estirades, el cap sobre el coixí, si haguéssiu allargat els braços, però mai no ho vau fer. I ara, a la cambra nova, molt més ampla i lluminosa, us separa tot un món: un escriptori enorme de fusta clara, amb vetes fosques, com estries. Una taula de persona gran, penses amb orgull, mentre seus a la cadira. I això que els peus no et toquen a terra, encara.
Immens l'escriptori, doncs. Infinita, la cambra nova. Les parets blanques folrades de llibres. De llibres de persona gran, penses amb orgull, que els altres, els de criatura, romandran per sempre a l'habitació petita i acumularan pols i records.


6 comentaris:

  1. Els records romandran també dins teu, i l'afecte que tindràs per aquells llibres de criatura serà molt, molt gran. Com l'enyor per aquells moments amb la germana que tan poc t'agradaven llavors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dues habitacions, l'antiga i la nova, encara existeixen, i els llibres hi acumulen pols i records!

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Avui t’has llevat nostàlgica. O es que realment tens 12 anys?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, no, en tinc un grapat més!!!!!!!!!!!!!!!!

      Elimina
  3. Segur que mai oblidarà aquells llibres de nena que la van fer somniar coses meravelloses i segurament també tindrà sempre present a la germana...Però estrenar habitació fa tant de goig!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, estrenar habitació és bonic i et fa sentir més gran, més adulta, encara que no ho siguis, o no del tot.
      Un petonàs,
      Eva

      Elimina