dijous, 30 d’octubre de 2014

Invisible

On ne voit bien qu'avec le coeur. L'essentiel est invisible pour les yeux.
Le Petit Prince

Em parles de bellesa objectiva i no t'entenc. Que si A està més bona que B i B que C, almenys de cara, que de cos és una altra cosa... Fas rànquings, classifiques, ordenes, etiquetes. M'estresses. Em parles de gent que conec i vols que la jutgi. M'ensenyes fotos de gent que no conec i me'n demanes l'opinió. I no en sé, jo. Perquè no hi entenc de bellesa freda i estàtica. Necessito moviment; sentir la veu, observar els gestos, escoltar què diuen i com ho diuen. Fer meva la gent. I després sí, després parlem de bellesa, si ho vols. Del meu concepte de bellesa. Del teu. De tantes belleses com ulls que miren.

Em dius ingènua. Em creus naïf. Però no t'envejo, jo. L'envejo a ella i d'amagat voldria robar-li els ulls que veuen llum a tot arreu. En un somriure encomanadís o en unes mans fermes. En una veu rogallosa o una pell suau. En un balcó ple de tulipes tossudes, un matí de març. Ella, que ensopega amb la bellesa a cada revolt i es perd pels camins llargs, curts, sempre sinuosos, provant d'encançar-la.  


1 comentari:

  1. De vegades costa encalçar la bellesa , això que si ens hi fixem bé en podem trobar arreu...I que fantàstic tenir uns ulls que, al mirar, la vegin sempre!
    Peonets.

    ResponElimina