dissabte, 11 d’octubre de 2014

Etiquetes

S'escuda rere etiquetes per justificar-se. És un home-home i així ja està tot dit i no li cal explicar res més. Que els homes-homes no ploren, no estimen, no senten, no cuiden, que no comparteixen, ni es comprometen. Que no el pots lligar curt un home-home, tothom ho sap. Que necessita una dona-dona, això sí, que plori, que estimi, que cuidi, que comparteixi, que es comprometi. Que és fàcil de lligar curt una dona-dona, tothom ho sap.

Etiquetes que són com lloses. Que duus lligades al coll, com una soga, o penjades a l'esquena, com un llast. Si ho permets. Perquè no hi ha una manera de ser home, sinó tantes com homes. No una manera de ser dona, sinó tantes com dones. I si el teu cos és teu, la teva ànima també. Potser no t'ho han dit mai, que tot és possible, que pots viure sense etiquetes, ni calaixos. Banyar-te nua al mig del mar o en un revolt del riu, per més freda que sigui l'aigua, per poc fonda que sigui la platja, per molt que les pedres esmolades et mosseguin els peus.


6 comentaris:

  1. aprenent a viure sense etiquetes...
    en això estem!
    :-)

    ResponElimina
  2. tallar etiquetes...
    sobretot aquelles que nosaltres mateixes ens autoimposem i utilitzem com a excuses per no fer, per no ser, per no sentir,...
    som-hi!
    tenim feina per fer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Mar, les etiquetes autoimposades són les més difícils! Se'ns gira feina...

      Gràcies per llegir-me!

      Eva

      Elimina
  3. Tens raó no hi ha homes -homes ni dones -dones, perquè cada home i cada dona, tenen el seu propi tarannà, la seva identitat...Però penso que de mica en mica, les posicions es van acostant i ja no hi ha un abisme entre ambdós sexes, perquè cada persona és més lliure per ser com més li vingui de gust, sense tants prejudicis...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  4. Quina feinada això de seguir els estereotips. Res com ser un mateix

    ResponElimina