diumenge, 21 de setembre de 2014

En un món paral·lel

En un món paral·lel tinc una casa amb jardí en un poble petit petit, d'aquells que ni surten als mapes. Amb un tros de jardí on hi planto un grapat d'enciams i quatre tomateres. Amasso pa, cada setmana i de tant en tant faig pastissos i confitures que envaso en pots de conserva i apilo al rebost en prestatges vells i foscos. Una casa amb un home eixut de mans aspres de tant fer-les servir, de mans que han tocat terra i l'han premuda, solcada, que hi han enfonsat els dits i les arrels. Un home d'aigües fondes, ple de cicatrius visibles i invisibles, com línies blanques finíssimes que li cobreixen el cos i l'ànima.

En un món paral·lel tinc un gos vell i tolit. Lleig i un poc esquerp, per les urpades de la vida. D'aquests que no vol ningú. Un gos que s'hauria d'estar sempre fora, al jardí, o això em dic al principi, però que acaba vivint a dins i puja al sofà i pidola menjar quan som a taula. Que esbufega cansat i fa llargues migdiades. Que em llepa les mans i la cara, ara i adés, i no corro a rentar-me-les. Que ho deixa tot ple de baves.

En un món paral·lel tinc gats passavolants. D'aquests orgullosos, que no són de ningú, però te'ls trobes al pati del darrere a cada punt, miolant de gana. Escardalencs, el primer dia. Grassos i tips, aviat. Que jeuen al sol tot el dia, a l'hivern, i a l'ombra a l'estiu. Que et cerquen els dits i la falda, molt de tant en tant, perquè els acaronis el coll i els gratis la panxa i l'esquena.


4 comentaris:

  1. Aquest mont paral·lel teu, és tan agradable, tan bonic i em porta tants records, que jo m'agradaria tenir-lo com a món quotidià...Sobretot aquests dies que aquí és Festa Major i no hi ha qui dormi!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és bonic sí.. Espero que les festes acabin aviat i puguis tornar a descansar (prova de gaudir-les, mentrestant!).
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Els gats encara els toleraria però el gos si que no >_<

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi els gossos m'encanten, però de lluny! Quan se't pugen a sobre o et llepen em desespero, però en fi, en un món paral·lel crec que m'encantarien!

      Elimina