dimarts, 26 d’agost de 2014

Podria viure aquí (2a part)

(Calla, no m'expliquis cap història, que serà meva i en faré un conte.)

1.360 metres, 25 habitants censats. 

Podria viure aquí, tots els estius, al cim del món, i escriure històries. Contar, contar-me. Esperar una tempesta d'estiu, que mai no arriba, només per fer-la feliç, perquè somrigui. Però el sol inclement, el cel net de núvols, ens esperen i ens acullen any rere any.

Podria viure aquí, amb les muntanyes esteses al balcó de l'habitació salmó. Amb els blaus i els verds a la retina. Les flors malva i fúcsia que pengen del test a la finestra. Els taulats de les cases sota els peus.

Podria viure aquí. Amb ella, sí, i amb tots els altres. Compartint vida i sopars, els vespres. I vi, i ratafia i un poc de cassis.




http://www.farreracan.cat/


1 comentari:

  1. Caram, ja veig que has passat les vacances en un poblet de muntanya dels que m'agraden a mi, petit i tranquil...
    Em sembla que jo també hi podria viure, amb aquest cel tan blau estampat amb quatre núvols blancs i podent veure aquest preciós paisatge des de la meva finestra...
    Petonets.

    ResponElimina