divendres, 8 d’agost de 2014

Enyor

Ma fleur est là, quelque part.

(Le Petit Prince)


Estiu d'enyor

Ella torna i m'adono de com l'he enyorada. Torna, somrient, amb els ulls que vessen verds i Menorca. Bonica. Morena. Torna, pèl-roja aquesta vegada. "Besada pel foc", li dic. "No saps res, Jon Neu", podria dir-me ella. Podria, perquè cada volta torna un xic més sàvia. Podria, però no ho fa. "La vida té vida pròpia", m'ensenya. "I guionistes murris", afegeix. Torna i Menorca als ulls, doncs. A la fam de mar, d'aigua salada. La sang indígena al cor, als versos, a les ganes de viure i d'estimar. Follet murri, princesa cavaller, fada. Treu la vareta i abracadabra! Tot és possible.

Ella torna, per fi. Ell no torna, encara. L'enyor penjava d'un fil prim que es va esquinçar de sobte i ara sura, a la deriva. Perduts telèfon i comunicació, tallat el cordó umbical que ens connectava, els dies es fan eterns entre correus lacònics. L'espera, infinita.

Estiu d'enyor

Enyor d'estiu

No sé res. O sí, que casa meva no és un indret. Casa meva és la gent que estimo (us estimo!). Per això quan són lluny, m'enyoro.







2 comentaris:

  1. "Torna amb els ulls que vessen verd i Menorca", m'agrada molt aquesta imatge poètica...
    Quina pena aquest enyor que sura a la deriva, potser arribarà a bon port quan acabi l'estiu...Veig que a la platja, les dues cadires, també s'enyoren!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquest estiu fins i tot les cadires s'enyoren! Ja queda poquet, però. Compto els dies!

      Una abraçada,

      Eva

      Elimina