divendres, 18 de juliol de 2014

La presa

Fes veure que no passa res; ja hi estàs acostumada. Que no fa mal, que no et pesa al pit, que no batega a cada passa. Fingeix que no sents com s'obren més i més les fissures que t'esquerden les parets fines.
Aguanta, sosté, retén, en un gest inútil. Que no brolli, que no vessi, que no inundi. Que no sigui font ni rierol. Ni deu, ni mar, ni oceà.
Fes veure que no passa res. Fingeix. Alça de nou, pedra a pedra, la presa.




7 comentaris:

  1. et veig... desbordada, molt estrès?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis gens! Ja queda poc per a les vacances. A més, escriure ajuda a deixar anar la pressió... Una abraçada...

      Elimina
  2. Noooooo!!! Que sigui font i rierol i onada gegantina!!!! Que vessi pertot, que ens inundi, que ens visqui, que ens dugui allà on hem d'anar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vessa, vessa, no pateixis. Això no es pot contenir, jeje!!

      Elimina
  3. No sé si serveix de gran cosa tancar els ulls per no veure la realitat o mirar cap a un altre cantó...
    Cal recomençar de nou si la nostra vida s'ha esquerdat, però sent'ne ben conscient, per tal de reforçar millor aquesta paret i que no torni a trontollar...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Vaig posar un comentari i...Si veig que no surt intentaré recordar-lo!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guapa, ara ja està publicat (el tenia a la safata de pendents i no l'havia vist)! A vegades no som prou forts i ens cal tancar els ulls, ni que sigui una estoneta... Tot arriba, però! Una abraçada

      Elimina