dissabte, 19 de juliol de 2014

I Déu a tot arreu

Déu en alguna banda, deia l'amiga, just quan no miraves. Però no, Déu a cada instant, dins i fora. Déu en el dia que s'acaba, en l'estiu que comença. En la calor que t'esclafa com una mà pesada, en el fred que mossega. 
Déu en les veritats que fan mal perquè són veritat. En les mentides que fan mal perquè són mentida. Déu en les paraules dolces i en les emmetzinades, bàlsam i bastó. Déu en l'abraçada de l'amic, en el desig de l'amant, en les rialles dels nebots. Déu en el dubte i en la certesa.
Déu a tot arreu, per això no el veies.





3 comentaris:

  1. En el somriure d'un infant, en l'abraçada d'un amic, en el soroll del vent dins del bosc, en el plor d'una estrella...A tota la immensitat, el veies, però no ho sabies...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, M. Roser. Déu sempre hi és, sovint el problema és que no sabem mirar... Un petonàs!

      Elimina
  2. Déu està allà on i quan creuen amb ell

    ResponElimina