divendres, 27 de juny de 2014

Camps d'espígol

Vam fer tard aquell estiu, a la Provença, i els camps ja eren segats. Només quedava un rastre fi del perfum que havíem somiat, setmanes enrere. O potser ens l'imaginàvem, barrejat amb la suor dels nostres cossos, sota el sol inclement, captius dins el cotxe manllevat, per carreteres secundàries, sense aire condicionat, sense treva ni respir.
Vam fer tard, a la Provença, com tantes altres estius, abans i després. Durant. I cercàvem totes les tonalitats de blau a l'horitzó, assedegats, com un miratge.



8 comentaris:

  1. Fem tard molts cops a la vida, i això significa que no sempre és tan bonic com ho hem imaginat. Aquí està el problema, en imaginar-s'ho. Si sabéssim fer-ho podríem agafar-nos les coses tal com venen i no hi hauria ni tard ni d'hora. Però jo no en sé, ja t'ho dic ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc no en sé!! D'altra banda, però, no vull deixar de somniar...

      Elimina
  2. Ha de ser preciós veure aquest camps amb aquests liles de la lavanda mentre l'aire ens omple amb el seu perfum...Jo no ho he vist mai, però em sembla que en aquest cas( no sempre) la realitat superaria el somni...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser preciós, segur, però jo m'ho vaig perdre... La propera vegada que hi vagi, espero...

      Elimina
  3. la propera vegada s'han de programar millor els dies de vacances ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida, he de programar millor, que no me n'acabo de sortir!!

      Elimina
  4. Tots arribem tard a alguna cosa, però pel camí també en descobrim d'altres que no esperàvem... :-)

    ResponElimina