diumenge, 1 de juny de 2014

Amb pany i clau

És tancada amb pany i clau, aquesta porta, avui, com tants altres dies. Però tu ets cabuda, curiosa, tossuda, incansable. Si no fos una porta, si no fos tancada, passaries de llarg, ja ho saps, això.
És tancada, doncs, i et fan mal les mans. De trucar fluixet, amb un fil de veu, demanant perdó, demanant permís. De donar cops secs, amb la palma oberta, plaff damunt la fusta esberlada, plaff damunt el ferro fred, com una bufetada.
Quan menys t'ho esperes, molt de tant en tant, la trobes entreoberta. Un dit o dos. Un pam a tot estirar, amb la balda passada. I voldries esbotzar-la, amb els punys closos. Esventrar-la per veure-li les entranyes, per enfonsar-li les mans plenes de petites ferides, visibles i invisibles, i sentir-la bategar.
És tancada amb pany i clau, aquesta porta, avui. Com tants altres dies. I tu ets cabuda, curiosa, tossuda, incansable, encara. Si no fos una porta, passaries de llarg. Ja ho saps, això. Si no fos buida, la trobaries oberta de bat a bat.
  


2 comentaris:

  1. portes tancades? sempre pots intentar entrar per la xemeneia com el pare noel

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho descarto! O buscar portes que estiguin obertes de bat a bat!!

      Elimina