dimarts, 6 de maig de 2014

Tot el vent

Tot el vent, li regalaré. Potser em donarà les gràcies, amb educació, amb un somriure petit, als llavis, i una pregunta muda, als ulls. Potser el rebrà amb els braços oberts, feliç, i sabrà que és un regal preuat, aquest vent meu. Que sempre fa neteja i s’enduu els presagis funestos, els mals averanys, les paraules enverinades, la cendra, el fum. Tot allò que fa nosa, s’emporta.

Tot el vent, li regalaré. I notarà que camina amb més lleugeresa, amb l’esquena més dreta. Que les penes ja no li pesen tant. I sabrà que, quan el vent et bufa endins, endins, mai més no toques de peus a terra.

3 comentaris:

  1. Aquest vent teu és suau com la marinada...Segur que serà un bon regal, si l'ajuda a anar pel món amb lleugeresa, com si voles...I és que el vent quan és petit, ens porta les olors del bosc i de les emocions i s' endu les coses negatives!
    Bona nit.

    ResponElimina
  2. Sembla que aquest vent que vols regalar sigui el teu amor, oi?
    El bon amor, aquell que allibera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gràcia d'escriure és veure com cada text significa coses diferents per a cada persona que el llegeix. Si et sóc sincera, sovint escric allò que em surt de dins, sense buscar-hi explicacions, sense aprofundir-hi. A vegades començo a escriure sense saber gaire bé on vull anar a parar. És una bona teràpia!

      Elimina