dimarts, 13 de maig de 2014

Conchita

Em renyen els amics com es renya un nen petit quan dic que sí, que a mi m'ha agradat. És un home?, pregunta un. Diria que sí, responc. Doncs per què es vesteix de dona?, pregunta l'altre. Per què duu un vestit llarg, cenyit al cos, amb cua? Per què es maquilla? Per què duu barba? Per què es fa dir Conchita? Per què?, digues!
Es veu que, si ets un home, no et pots vestir de dona. I, si ho fas, no et pots deixar barba. I, si ets austríac, no et pots dir Conchita. Conxita, se'n podia dir la meva besàvia, que venia fruita i verdura al mercat, fa més de cinquanta anys, a la terra de la Tramuntana. Conchita, se'n pot dir una andalusa que beu "rebujitos" a la Feria d'Abril. Però ella no. 
Es veu que, en alguna banda, no sap ben bé on, amagat, hi ha un llibre d'instruccions que diu què es pot fer i què no. Que explica en detall com han de ser les coses. Que t'etiqueta i et desa al calaix que et toca: al primer o al segon, que no n'hi ha d'altres. Sense dubtes, sense històries. Tot al seu lloc, endreçat, ordenat, classificat, mil·limetrat.
Em renyen els amics com es renya un nen petit quan dic que sí, que a mi m'ha agradat. La cançó, el vestit de lluentons, la llum, el teatre, tot. Quan repeteixo que m'importa un rave si és una campanya de màrqueting ben orquestrada. Que tant se me'n dóna la barba. Que no veig què els ofèn, què els indigna. Que no entenc per què és tan escandalós, per què és tan important. Que qualsevol diria que ha esbotzat la porta de casa seva i els ha trastocat el pis, el cervell, la vida, la Conchita. I em pregunto si només podrem continuar sent amics mentre sentin que ocupo el lloc que em toca, mentre no em faci nosa l'etiqueta que m'han penjat, mentre no surti del calaix que m'han assignat.









4 comentaris:

  1. Per si de cas no vols canviar d'amics, no et deixi barba xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barba, barba no, però una mica de bigoti, si no em depilo... En fi, bromes a banda, en general penso que els meus amics m'accepten com sóc (no els queda altre remei) i me'ls estimo! Gràcies per llegir-me...

      Elimina
  2. Tampoc m'agraden les etiquetes, penso que tothom té dret a ser com li agrada ser...
    I parlant de la Conxita, trobo que va donar un toc d'exotisme a un festival, que més que de la cançó s'ha convertit en un gran espectacle, suposo que ara toca així.
    Bona nit.

    ResponElimina
  3. Segur que els teus amics t'estimaran igual estiguis al calaix que estiguis, potser fins i tot en un quart calaix que ara no sé com podria ser :-)
    De tota manera, els humans en general, per molt lliberals i oberts de mires que ens creiem, som força rutinaris i avorrits, i el que se surt del que és habitual ens crida l'atenció. A partir d'aquí, demostrem que realment som lliberals i oberts de mires si ens crida l'atenció i respectem i ens preguntem què hi ha darrera d'una aparença diferent, no per criticar, sinó per entendre.

    ResponElimina