diumenge, 13 d’abril de 2014

La pell fina

Tens la pell molt fina, et diu el metge aquesta tarda. Com paper de fumar, afegeix. I tu calles, que hi ha dies que les paraules no volen sortir per la boca, ni pels dits. I diu, també, que potser per això sempre tens fred. Potser per això el fred se t'esmuny pell endins, pels racons, ànima endins i més enllà. 
Una pell que és com un tel imperceptible, que es pot apartar amb la punta dels dits, com qui aparta una teranyina molesta, com qui retira els blens de cabell que li tapen el front i la mirada. I tens fred, i el fred és por al cap i a la fi. Por que la pell se't desfaci a les mans i algú et vegi les entranyes calentes, que encara bateguen. El cor, el fetge, els pulmons. Que quedin exposats els pensaments: els bonics, però també els lletjos. Exposats també els somnis: els petits, però també els grans. Que, sense la mínima protecció, s'oxidin i quedin eixuts i erms. Por que es vegin també tots els colors: els verds i els blaus que atresores, sí. Però també els grisos, i els negres. I per què no? Els vermells, secrets.
La pell fina, doncs. Com paper de fumar. Com un tel imperceptible o una teranyina molesta. I tu, que sempre tens fred. O era por? El fred se t'esmuny pell endins, pels racons, ànima endins i més enllà.



4 comentaris:

  1. En sentit figurat, és sol dir " tens la pell molt fina" a les persones que són massa sensibles, en el sentit que qualsevol cosa les trasbalsa...Si fos en el sentit real seria una mica "gore", que se'ns veies per dins...
    Petonets

    ResponElimina
  2. Ho has descrit molt bé.... és sentir fred quan tens por de que la teva pell sigui "tant fina" que es tornin transparents per la resta les teves emocions...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades també és la por que els altres ens vegin tal com som, no com voldríem ser, i que aleshores ens jutgin...

      Gràcies per llegir-me! Pel temps i per la paciència...

      Elimina