dimarts, 22 d’abril de 2014

El blau és un color càlid

Avui duu uns mitjons de color blau elèctric i tu et sents petita i grisa amb el teu xandall fosc. La mires de cua d'ull, mentre fa els exercicis i s'alça, es tomba, es vincla com un jonc, lleugera, com si dansés. I tu et tornes a sentir petita i grisa, i un xic maldestra també. La mires de cua d'ull, el serrell llarg que li tapa els ulls negres i les intencions. I et preguntes si podries, si voldries, si sabries estimar-la.
Et somriu, quan s'acaba la classe; un somriure lluminós. Et fa un adéu petit i fluix, amb la veu i la mà, i fuig, rabent, com un estel fugaç. El blau es fon carrer enllà i tu et preguntes si podries, si voldries, si sabries estimar-la.



4 comentaris:

  1. Tot és provar-ho, no? I per provar-ho s'ha de preguntar primer...

    ResponElimina
  2. Segurament en moltes situacions, els colors freds com el blau, es poden tornar càlids...
    Bona nit, Eva.

    ResponElimina
  3. Blau, blau, blau és el vestit que porto
    Blau, blau, blau és tot el que jo tinc.
    Perquè m'agrada el blau de les onades
    el meu amic és un mariner

    ResponElimina