diumenge, 16 de març de 2014

Perquè no els trepitgin

Parlo de somnis, tothora. De somnis petits, que caben al puny clos o a la butxaca de l'abric. De somnis grans, que estenc com llençols de colors perquè onegin al vent. De somnis secrets, que niuen vora el cor, un batec petit al ritme d'un batec gran. 
Parlo de somnis, tothora. I hi ha gent que riu, amb la boca ben oberta, ensenyant les dents, quan m'escolta. D'altres diuen que no és possible, que no pot ser, que no serà. Alguns no diuen res, però branden el cap. I n'hi ha de cruels que diuen que sí, però volen dir que no, que em donen la raó com es dóna la raó a una criatura o a algú que no hi toca, com es dóna la raó a qui encara no té prou enteniment o comença a perdre'l. 
I aleshores callo. Callo i espero. Callo i teixeixo, amb fil i agulla prims, gairebé invisibles. Teixeixo els meus somnis un a un, amb paciència, amunt amunt, perquè no els trepitgin.




4 comentaris:

  1. Els somnis són una cosa meravellosa, i com més petits més bonics i més fàcil de realitzar. Trobo que hauria de ser una obligació tenir somnis, seríem tots més feliços...Seria bonic que a les escoles hi hagués una assignatura que ensenyes a tenir-ne, sense fer controls, és clar, només que els nens i nenes els expliquessin als altres i crear un ambient gairebé màgic, ple de sentiments compartits. I no cal fer cas de la gent que no entén aquesta manera de pensar, pitjor per ells!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, M. Roser. Els somnis són quelcom de preciós i hem de cuidar-los i no permetre que ens els facin malbé!
      Una abraçada,
      Eva

      Elimina
  2. Preciós, Eva. No puc dir res més.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per llegir-me, wapa! Jo també passo molt bones estones llegint les teves entrades... Una abraçada forta!

      Elimina