dissabte, 1 de març de 2014

Com bales daurades

Recordes quan les cames no et sostenien i els turmells ballaven, ara a una banda, ara a l'altra? Queies, al metro, escales avall, i amb tu queia la maleta carregada de roba bruta. Queies, com un farcell, en ple Passeig de Gràcia, i amb tu queia la carmanyola de cigrons de la mare, que rodolaven carrer avall, com bales daurades.
Queies, sense remei, una vegada i una altra, i el terra era cada dia un xic més a prop, cada dia un xic més tou. La vergonya, pessic a pessic, es tornava rialles i t'acostumaves als genolls pelats, als turmells masegats, a les gotes de sang que, tímides, et vessaven per la pell esquinçada.
Ho recordes, oi? Doncs esborra-ho! Que el vent del nord bufi fort i s'endugui les memòries, que les renti la pluja freda, la pluja calenta, que les dissolguin les onades que vénen i van, que vénen i van. Que rodolin els records, vida avall, com bales daurades.




4 comentaris:

  1. M'ha fet gràcia l'episodi dels cigrons rodolant per les escales del metro...Però si el record no és agradable, fora! Segur que si busques bé pels raconets de la memòria, n'hi haurà un munt que et vindran a rebre rodolant com perles marines...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests records no són bons ni dolents, ara mateix. Senzillament pensava en mirar endavant, no enrere... Gràcies per llegir-me!

      Elimina
  2. Si esborres les caigudes no aprendràs a tornar-te a alçar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aprenentatge ja està fet, així que la idea és seguir endavant i no deixar que el passat sigui un llast...
      Gràcies per llegir-me!

      Elimina