dimecres, 26 de febrer de 2014

Si menges una llimona sense fer ganyotes

I ella em parla, un dia, d'aquella vegada que la fam i la set se l'enduien i va menjar una llimona sencera, amb pell i tot, a mossegades. No tenia altra cosa, diu. I jo li envejo la fam i la set, les queixalades. L'ànsia. Que els meus somnis són petits i els puc encabir a les butxaques de l'abric o amagar-los dins el puny clos, perquè no em fugin.


3 comentaris:

  1. La gana no entén de ganyotes...Segur que els seus somnis també eren petits, però no es feien realitat!
    Bona nit.

    ResponElimina
  2. però aquests somnis, per petits que siguin, te'ls menjaràs a queixalades, veritat?

    ResponElimina