divendres, 14 de febrer de 2014

Portes

T'envejo totes les portes: les que encara són tancades, les ajustades, les obertes de bat a bat. Les que creues sense esforç. Les que et fan por, respecte, i, per això, només hi treus el cap, temerosa. Les que veus i les que no. Les metàl·liques i les de fusta. Les que es tanquen amb clau i forrellat. Les que tenen balda. Les corredisses, les balconeres, les caladisses. Les automàtiques. Fins i tot les del darrere, les secretes, les falses.

Totes les portes, t'envejo. Les que tanques als nassos de qui s'ho mereix. Les que obre Déu. Les portes endins i les espanyades. Les que truques. Les que s'obren, de cop, salvadores, quan s'han tancat totes les altres. Les portes de gelosia. Les que ni saps que són portes i, per això, passes de llarg.


1 comentari:

  1. M'ha agradat molt aquesta reflexió sobre les portes...
    Les que més m'agraden, les que sobren, de cop , salvadores...I espero que ningú me'n tanqui cap als nassos!
    Bon diumenge.:)

    ResponElimina