dimecres, 5 de febrer de 2014

Pipes

Seus al pati de l'institut una tarda qualsevol, després de les classes, amb un grapat d'amigues i un grapat de pipes, que no et cal res més. I no ho saps encara, però ja ho descobriràs, que la felicitat és això: unes quantes hores de complicitat i de rialles que esgarrapes a la rutina, amb les ungles tallades arran arran, que així no les mossegues fins fer-t'hi sang.
Una tarda qualsevol, un parell d'hores, potser tres a tot estirar, però que s'escolen lentes, líquides. Tens quinze anys, potser setze a tot estirar, i les tardes són eternes: són com dies, setmanes. Vides senceres, assseguda al banc, la catifa de cloves al voltant dels peus, el regust de sal als llavis, a la llengua, al tou del paladar, entre les dents. I no ho saps, encara, però ja ho descobriràs, que, demà, el temps s'accelerarà i et fugiran els dies, els mesos, els anys, entre els dits, com els grans de sorra d'aquella platja d'aigües fondes que encara no has visitat, però que t'espera.




1 comentari:

  1. Els meus quinze anys, no els recordo pas així, més aviat treballant i en sortir de la feina, passejant amb les amigues i parlant de les nostres coses...
    No recordo haver menjat pipes mai!
    Petonets.

    ResponElimina