dilluns, 27 de gener de 2014

Podria viure aquí...

Podria viure aquí, en un pis lluminós d'un carrer de Sant Andreu on creixen les tulipes, malgrat el fred, malgrat la por, un matí de març. Un pis d'infusions, les tardes de diumenge, de cartes gitanes, de dites russes. De croissants farcits d'amor i xocolata.

Podria viure aquí, en una caseta adossada de la Sagrera, amb un jardí al darrere on hi toca el sol i on faria créixer, tossuda, les plantes que se'm moren, una rere l'altra, cabudes, entre els dits. Una casa de caps d'Any i castanyades. De calçotades, els diumenges al migdia, de sopars inacabables, els dissabtes a la nit. D'ampolles de licor gallec, que cremen a la gola i escalfen el pit.

Podria viure aquí, també, ens uns braços ferms que m'agombolen. En unes mans petites que m'agafen fort els peus quan bufen el vent i la por. En uns dits prims que se m'esmunyen a les butxaques i me les buiden de pedres. En uns llavis suaus que em xiuxiuegen que, per fi, ja no em calen.





2 comentaris:

  1. Si en un lloc si respira amor i tot el que t'envolta t'hi fa sentir integrada, segur que és una petita part d'aquest món, on serà agradable fer-hi estada.
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, M. Roser,

      Descric llocs amics, on no visc però on podria viure fàcilment, perquè m'hi sento acollida i estimada.

      Una abraçada,

      Eva

      Elimina