diumenge, 1 de setembre de 2013

Quina nena vols?

Quina nena vols?, li preguntava la mare a l'àvia quan havia de sortir a fer algun encàrrec i no se'ns podia endur a totes dues. La petita, deia sempre l'àvia, que sabia que em tindria a la falda, mentre berenava, i m'explicaria històries. Que sabia que, quan acabés, seuria a la cadireta, sota l'escala, amb un llibre, i m'hi estaria quieta hores, sense moure'm, fins que es fes de nit o em fessin mal els ulls, fins que tornés la mare. Com si no hi fos.
De la cadira estant, sentia el vent que xiulava, fora, la pluja que picava les finestres, el cant d'algun ocell, passes al carrer. Però només m'importava el tacte de les pàgines, l'olor de paper, d'històries noves, de móns sencers, reals o imaginaris, per descobrir. Tots meus.
L'any següent, a l'escola, els companys aprendrien lletra.