dissabte, 23 de novembre de 2013

I ella em diu

I ella em diu, una tarda, tota seriosa, que sí, que ja ho ha viscut tot, que ha estimat i l'han estimada, que ha desitjat i ha estat desitjada. Que és afortunada i que, si no viu res més, ja li estarà bé. Que ja ha viscut tot el que li calia. Més i tot potser.
I jo ric, amb aquest riure de cascavell que només ella em desperta. I ella riu amb mi, que el meu riure s'encomana, prou que ho sé. I penso que s'oblida que l'amor és addictiu, que quan l'has tastat és molt difícil, impossible diria, renunciar-hi. Que l'amor és golafre, que quan més en reps més en voldries, que quan més en dones més n'abocaries. És generós i egoïsta, què hi farem...

I ella em diu, una tarda, tota seriosa, mesos després, que vol viure un gran amor. Un amor en majúscules. Un amor gran. Un amor fàcil, tranquil, d'aquells que arrelen sols, sense esforç, regant-los poquet, sense que te n'adonis. Vols una Greta, li dic jo. I ella riu, amb els ulls que vessen verds i mar i Menorca. I diu que sí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada