dissabte, 12 d’octubre de 2013

Els racons

Preparo la maleta: roba d'abric, paraigua, necesser. Em deixo alguna cosa? Segur que sí, però no hi fa res, perquè duc l'Amélie Nothomb a la bossa. Ni d'Ève, ni d'Adam. Em ve salivera només de pensar-hi! La mare em deixarà algun jersei, si em fa falta, però si em descuido l'Amélie...
He escrit bona part de l'estiu i d'aquesta tardor mandrosa que no acaba d'arribar. He farcit pàgines i més pàgines de records i emocions. M'he gratat l'ànima, com deia Nothomb, amb una cullera ben petita, per no deixar-me cap racó. M'he abocat tota. M'he buidat, que deia aquell, i ara necessito omplir-me.
Quan la llegeixo, ja no em fa res no fer peu, que les onades se m'enduguin mar endins. Em fascina la seva bogeria i sento que si puc estimar la seva, puc acceptar la meva, ni que sigui una mica. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada