dissabte, 3 d’agost de 2013

(Ben)tornada

(Ben)tornada, avui, de terres estranyes. Tants dies lluny de casa i la llengua se't trava; ja no saps què dius ni a qui ho dius. Enyoraves el silenci; esperaves trobar-lo rere la porta, fidel, però és orgullós i hauràs de tornar-te'l a guanyar, gota a gota, com cada vegada que l'abandones.
(Ben)tornada, avui, al teu llit, al teu coixí, a la nevera buida, l'aixeta que ja no degota, sinó vessa, a la porta que només tanca bé quan li plau. Al televisor tossut que tan sols s'engega a estones, al telèfon que a l'agost no sona. A la calor humida que s'enganxa a la pell i t'hi deixa un regust de sal que només tu llepes.
(Ben)tornada, avui, a la rutina anhelada que, malgrat tot, et pesa. Quilòmetres i més quilòmetres d'espígol segat (qui ens ha robat els blaus, digues, i ens ha deixat només les engrunes?). Carretera enllà, sota un sol inclement, per camins que sempre sempre et duen a casa.



2 comentaris:

  1. Doncs sí, ben tornada i benvinguda! Tornar a la rutina, l'ordre i les coses familiars sempre és agradable. Està bé tenir una rutina a la que tornar :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marga! Part del plaer de marxar és saber què t'espera a la tornada... Petons!

      Elimina