diumenge, 9 de juny de 2013

Xàfec

Ahir va caure un xàfec, però érem a casa, a recer. Jo vaig dur l'esmorzar, com sempre, tu aquest bon humor etern i l'optimisme perenne que sempre em desmunten, perquè no sé d'on els treus. A mi, tot sovint, la fe em trontolla, se m'obren abismes a tocar els peus i se m'esquerden les parets.
Ahir, va caure un xàfec i el menjador es va enfosquir de cop. Vam esmorzar en penombra, doncs, tu parlotejant tota l'estona, que el silenci sempre et pesa. La son enganxada encara a les parpelles.


2 comentaris:

  1. fa dies que et llegeixo, vaig venir a petar aqui per recomanació d'una amiga. M'agrada com escrius, de fet m'agrada molt. I el que escrius també m'agrada.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel teu comentari! Escric sobretot per a mi mateixa, perquè m'ajuda a posar el meu món amb paraules i a entendre'm una mica millor. Però és bonic saber que també arribo a altra gent...
    Veig que tens un blog, també. Me l'apunto per llegir-lo amb calma!
    Bon cap de setmana...

    Eva

    ResponElimina