diumenge, 19 de maig de 2013

No em diguis que se't moren les plantes!

Aquest mes de maig vessa versos i tulipes i, a mi, en canvi, confesso a l'amiga, se'm moren les plantes. Obro i tanco finestres, les canvio de lloc: ara al balcó, ara al menjador, ara a la cuina. Tenen aigua, adob, paraules plenes de tendresa, una mica de sol, una mica d'ombra, una mica d'aire fresc, una mica de recer. I, malgrat tot, se'm moren, una mica més, a cada minut. Només el potus m'és fidel i creix, orgullós, els verds un poc més verds cada dia, els grocs més intensos.
L'amiga em mira i em somriu. Calla una estona i després diu, múrria: parles de plantes, oi?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada