dijous, 9 de maig de 2013

L'enèssima decepció

M'escrius per contar-me l'enèssima decepció i no et sento rabiosa ni trista, només cansada d'ensopegar sempre amb les mateixes pedres a cada revolt del camí. Mandra còsmica, dius. Et penso, et responc. I és cert, et penso, molt, i penso també que no fa tant que ens coneixem i, en canvi, ens sabem tots els racons. I penso també que l'univers és savi perquè ens dóna petits desencisos perquè puguem valorar com cal les grans alegries, perquè les assaborim, conscients, amb els ulls ben oberts, vives. Perquè puguem gaudir d'aquest maig esplèndid, en què plouen versos i tenim l'ànima farcida de tulipes que creixen, magnífiques i lluents, malgrat tot.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada