divendres, 26 d’abril de 2013

Principis

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.
(...)

Si seré jo l’heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran.
(...)

It was a pleasure to burn.
(...)

Jo havia de dir-me Gabriela, com la Mistral, la poeta xilena preferida de ma mare.
(...)


Tots els principis són bonics, perquè fan olor de nou, d'aventura, de promesa, perquè tot és possible encara. Són els finals que sovint ho espatllen, no perquè siguin tristos, no perquè siguin inesperats o previsibles, sinó per la buidor que ens resta. Afortunadament, les paraules ens salven. Pròpies, regalades, inventades, ens bressolen fins l'altra riba, fins a un nou principi, una nova història, un nou món de possibilitats i de promeses.


5 comentaris:

  1. Era un día de marzo.
    Nunca, nunca empieces un relato de este modo cuando escribas uno. No podría haber un principio peor. Carece de imaginación, es plano, seco y lo más probable es que consista en mero viento. Pero en este caso es admisible. Porque el párrafo siguiente, que debería haber inaugurado la narración, es desmedidamente extravagante y ridículo para desplegarlo en la cara del lector sin preparación.

    O. Henry. "Primavera à la carte", Historias de Nueva York (Nórdica 2012), p. 129.

    ResponElimina
  2. Quina entrada més bonica! Els he reconegut tots menys un! "It was a pleasure to burn"...ara ho buscaré!

    delesparaules

    ResponElimina
    Respostes
    1. Busca, busca... :-)

      A mi això de cremar llibres no em va, prefereixo degustar-los....

      Una abraçada!

      Elimina
    2. I mira que l'havia llegit...però ja fa temps:)

      delesparaules

      Elimina