diumenge, 21 d’abril de 2013

Ofec

Avui, em falta l'aire. La primavera, traïdora, m'enceta la gola, m'estreny el pit, em tapa nas i orelles, em cou als ulls. Avui, els pulmons malden per omplir-se d'oxígen. Per respirar.
Avui, per curar l'ofec, l'amiga em duu un grapat de delícies per a l'estómac i una braçada de llum per a l'ànima. Xerrem de vida, d'amor i de tulipes. D'àngels de la guarda i ànimes velles. De present i de futur.
Avui, compleixo per fi la promesa i trenco una a una les cadenes del passat. Les cremo, amb esforç, i en llenço les restes al vent. L'aire s'enduu les cendres, mar enllà, però avui, que em costa respirar, no en noto el gust amarg, a pena, a fum, a foc i a pedres negres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada