dijous, 4 d’abril de 2013

La cara fosca

Estima la meva cara fosca, els racons de la meva ànima que mai no veuen la llum. Les meves pors, dubtes i neguits. La ràbia, l'enveja, la rancúnia. Les nits d'insomni. Els errors comesos que he deixat pel camí i els que encara carrego a l'esquena, com una llosa. Els records tristos.
Estima la meva cara fosca, que la cara lluminosa és fàcil d'estimar. El somriure ample, els ulls brillants. Les paraules dolces, les carícies, la mirada tendra que et vetlla el son.
Estima la meva cara fosca. Accepta-la, abraça-la, bressola-la. Que jo estimaré la teva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada