dimarts, 19 de març de 2013

Desconeguda

Qui és aquesta desconeguda, digues, que colpeja amb ràbia un caixer automàtic un dilluns a la tarda, malgrat les càmeres de seguretat, malgrat la inutilitat del gest, malgrat tots els malgrats, perquè se li ha empassat els diners i la paciència?
Qui, aquesta estranya que es desempallega dels records d'amors passats (i, per tant, perduts), per enfonsar tots els ponts, cremar totes les naus i que el fum no la deixi mirar enrere?
Qui, aquesta forastera que voldria ser aire, tendresa i pedres blanques, i en canvi és foc, arestes i cendra negra? Que es mira al mirall, avui, i no s'hi reconeix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada