divendres, 25 de gener de 2013

Perspectiva

Anem per la vida amb els ulls clucs, cecs a tota la bellesa, perduts en la boira del passat i en els cants de sirena del futur, i se'ns escapen els avuis per les butxaques foradades, com grans de sorra, deixant un rastre finíssim, quasi invisible.
Aleshores, una imatge breu, fugaç, dolorosa com una bufetada, ens desperta, de cop, i ens recorda tot allò que tenim i que ja no valorem, de tan gastat.
[L'esquena vinclada, el pas lent, el rostre inflat, el somriure valent. El cos cansat que arrossega una ànima tossuda. Rebel, bel·ligerant, la vida s'obre sempre pas, malgrat la malaltia, els diagnòstics, el dolor, la incertesa, la pena i tots els etcéteres.]
A vegades, amb una sola imatge en tenim prou per recuperar la perspectiva, per posar-nos les ulleres i, en un instant, veure-hi clar.

2 comentaris:

  1. Bon dia Eva!
    Tens tota la raó. Aquest any, he decidit canviar el xip, no mirar més enrere i fer coses, omplir el temps, tornar a veure la vida amb esperança i il·lusió. La vida t'omple si tu hi poses de la teva part. Un petó! Anna.

    ResponElimina
  2. Hem de mirar endavant, sempre!
    Un petó...
    Eva

    ResponElimina