dimarts, 29 de gener de 2013

I Déu a cada cantonada

Aquest hivern no és fred, però té gust de misèria. La fam que no se'n va, per més que et roseguis els punys i ofeguis el crit. La fam que es queda i no es deixa colgar sota capes i capes de roba. Aquesta fam que és fam i és por i angúnia i pedres a la boca.

Aquest hivern que no és fred, que és misèria, però una misèria nostra. Íntima i compartida. De covar somnis entre els dits i veure'ls créixer. De perdre't en els ulls de l'altre i trobar-t'hi.
I Déu a cada cantonada, encara que no el vegis.

1 comentari:

  1. Encara que no el vegis, encara que just en aquell moment estiguis mirant cap a una altra banda... :)

    No paris d'escriure!

    ResponElimina