dimecres, 23 de gener de 2013

Dir i no dir

Es preguntava algú: l'arbre que cau al mig del bosc, sense ningú que el pugui sentir, fa soroll? Existiria aquest bloc si ningú no el llegís? Segurament sí, pero seria tot un altre.
El bloc m'ajuda a ordenar les idees, a conèixer-me una mica millor. A vegades, m'assec davant l'ordinador i no sé exactament què diré ni com ho diré i em sorprenc descobrint emocions i pensaments que no sabia que duia a la motxilla, ara una mica més lleugera.
D'altres, aquest espai em serveix per compartir amb aquells que estimo. Per agrair moments viscuts i el camí que hem recorregut plegats. Per agafar força en moments d'incertesa, i donar-ne. Per xiuxiuejar somnis i cridar veritats, o a l'inrevés.
També és cert, però, que escrivint aquí m'exposo i sovint em mossego la llengua per pudor. Per molt que escrigui en segona o tercera persona, que faci servir inicials i metàfores, és inevitable posar un trosset d'ànima a cada apunt. Dir i no dir. Costa trobar l'equilibri.
Deia Amélie Nothomb en un dels seus llibres, Una forma de vida, crec, que escriure a voltes li resulta dolorós, perquè ha de rascar i rascar dins seu per trobar les paraules. I, en canvi, llegint-la, no percebo aquest esforç, i gaudeixo perquè mai no em resulta impostada. És ella, sempre i en tot moment, valenta i generosa, i s'ofereix sencera, sense condicions. Jo l'engoleixo, golafre, sense ni tan sols mastegar. La faig meva.


2 comentaris:

  1. Em recomanes algun llibre d'ella?....en català o castellà? M'has fet venir ganes de llegir-la...:)

    delesparaules

    ResponElimina
  2. Bon dia! De moment, n'he llegit tres llibres: "La metafísica dels tubs", "Estupor i tremolors" i "Una forma de vida", però n'ha escrit moltíssims. Jo et recomanaria, per començar, "La metafísica dels tubs", que em va encantar. Si pots llegir l'original en francès, fantàstic. Si no, potser en català...
    Una abraçada,
    Eva

    ResponElimina